Blair ho deixa, el laborisme continua

Blair anuncia que es retira. I ho fa en el seu millor estil. En una posada en escena amb expressions com “escolteu una cosa, amb la mà al cor: vaig fer el que pensava que era el més correcte”, en clara referència a la intervenció a l´Iraq. En reconeix els errors però no se´n disculpa. O frases, com “som una nació beneïda, i sabem, que aquesta és la més gran nació sobre la terra” recorden indubtablement els discursos dels predicadors evangelistes americans. Però per l´encara primer ministre britànic, aquest és el seu joc de seducció que tan bé sap practicar amb els seus. I és que l´acte de comiat, que va tenir lloc a la seva circumscripció del nord d´Anglaterra, és de ben segur l´únic lloc del món on tothom encara l´entén, o si més no, el segueix.

Per la resta, inclòs el seu propi new Labour, el balanç de la dècada del seu govern, es vist en clarobscur. Cal reconèixer algun èxits: la fi del terrorisme a Irlanda del Nord, i l´establiment d´un govern autònom dirigit per persones que fins fa poc es titllaven entre elles de terroristes. La “devolution”, o el procés descentralitzador del Regne Unit, amb les autonomies d´Escòcia i Gales, i l´atorgar més poder als municipis són rèdits polítics que porten també la seva marca. Altres fites de Blair són l´extraordinària salut econòmica de la qual han gaudit els britànics, uns elevats índexs de creació de llocs de treball, i la millora en la qualitat dels serveis públics.

Però malgrat aquests èxits, la sensació de la majoria dels britànics és agredolça. En gran part degut a l´aventura de l´Iraq i el seu posicionament inalterable al costat de G. Bush . La prova, les paraules del president americà “trobaré a faltar Blair” que mostren fins a quin punt el premier britànic es va comprometre a recolzar aquest conflicte al costat del seu “amic” de Texas. Aquesta actitud ha repercutit en la pèrdua de confiança que els laboristes han patit des de l´inici de la confrontació i més encara perquè els ciutadans recorden quan Blair afirmava al principi del seu mandat que la seva seria la primera generació que viuria “sense haver d´anar a la guerra ni haver d´enviar els nostres fills a la guerra”. No obstant, durant aquests darrers anys, fins a cinc vegades ha recorregut a les forces armades per intervencions a l´exterior. Mai abans, des de Churchill, cap primer ministre havia fet un ús tan reiterat dels militars.

Una nova era començarà pel Partit Laborista amb Gordon Brown al capdavant quan el 27 de juny Blair li passi el relleu. La “tercera via“ seguirà essent, aleshores, una via en ús sense el seu principal valedor?. Caldrà estar atent a les primeres propostes del seu successor, més receptiu als postulats del laborisme britànic, per conèixer una possible reformulació del new Labour.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada