Arran de les eleccions municipals del passat mes de maig…

Si bé el segle XX va caracteritzar-se per l’èxode rural, el segle XXI serà probablement el segle de l’èxode urbà. De fet, a Catalunya es podria dir que ja va començar en certa mesura als anys 90, amb un progressiu desplaçament de població jove cap als pobles de l’entorn de les grans ciutats, per les dificultats a l’hora de trobar un habitatge a ciutat -on aquest ha estat tradicionalment i comparativament més car-. També ha anat marxant de la ciutat gent gran -sovint jubilada- sotmesa a uns lloguers massa elevats, o que han anat a la recerca de tranquil·litat, o d’una nova vida lluny de l’estrés o del ritme accelerat de les ciutats. D’altres però, han optat per mantenir el treball a les ciutats i senzillament marxen a viure o a “dormir” als pobles, dels quals bàsicament en gaudeixen els caps de setmana, amb un cost important derivat del considerable temps perdut a la carretera o a la xarxa de transports interurbans o de rodalies, i dels horaris sacrificats que aquesta vida comporta.

Així, a les ciutats, van canviant les cares dels seus ciutadans. Depenent dels barris, trobem des dels veïns de tota la vida, fins als nouvinguts, els quals normalment viuen en condicions ben diferents dels primers. També es comencen a percebre comunitats nouvingudes a alguns poblets tradicionalment aïllats, on es constaten uns nivell d’integració social i cultural d’aquestes persones força elevats.

A Catalunya, des dels anys 90 s’ha produït una transició de la tradicional i general homogeneïtat cultural a una diversitat, que s’ha accentuat molt en tan sols 7 anys. A la ciutat de Barcelona, per exemple, s’ha passat d’un 3% de persones immigrades -d’origen comunitari o extra-comunitari-, l’any 2000, a un 16.5% l’any 2006, és a dir, 230.000 nous habitants.

També s’han diversificat les formes de convivència i, si bé fins el 1991, la família nuclear era el component estadísticament majoritari en l’estructura social de Barcelona, en l’actualitat, la família nuclear (sobre la base del matrimoni heterosexual) representa només el 29% de totes les llars de la ciutat. El 30% de les llars avui a Barcelona són monopersonals, -s’han doblat en 15 anys-, mentre que el 35% dels naixements a Barcelona es produeixen fora del matrimoni (en el si de parelles de fet). Hi ha hagut també un canvi en la piràmide demogràfica, i és que ha augmentat molt el percentatge de persones grans en tan sols 15 anys. Avui, a Barcelona, la meitat de la població jubilada supera els 75 anys.

Com deia, s’ha produït un increment del 156% en el preu de l’habitatge en els darrers 10 anys, i el pagament de l’habitatge representa ja de mitjana el 65% del salari, la qual cosa ha generat una gran dificultat per accedir-hi, i ha fet que la gent jove hagi anat marxant de la ciutat.

Evidentment, això fa també decantar el mapa polític de les eleccions municipals, ja que han canviat les tendències preexistents. I és que mentre fins fa poc, la classe treballadora s’agrupava a les ciutats, i conformaven els principals nuclis de força política d’esquerres, avui dia molts d’aquests votants es troben a les rodalies i, fins i tot, en petits poblets de l’interior. D’altra banda, els propietaris o camperols que tradicionalment s’estaven a les zones rurals i que tendien a votar forces més conservadores o nacionalistes, en l’actualitat comencen a conèixer nous veïns, i la nova estructura social rural difumina les antigues realitats electorals molt consolidades en el territori, fent emergir possibles tendències de canvi en el futur.

Aquests canvis d’estructura social i territorial, i conseqüentment electoral, probablement ens permetran veure equilibris interterritorials poc coneguts fins ara, i que podrien suposar una oportunitat per a la cohesió política i social. Disminuir les concentracions urbanes podria representar també un major equilibri medi ambiental. Aquests canvis doncs, poden ser una oportunitat, això sí, sempre i quan s’afronti el problema de l’habitatge i es faci una aposta clara i decidida per l’ús del transport públic i pel respecte al paisatge i al medi ambient.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada