Alguns comentaris a la carta que Carme Chacón ha dirigit al Primer Secretari del PSC

(Carta de Carme Chacón) Estimat Pere:

Vaig saber dies enrere pels mitjans que el President de la Generalitat havia convocat aquest dilluns una cimera sobre el “dret a decidir” que seria el preàmbul de la constituciódel que ell mateix denomina ‘Pacte Nacional’ per al Dret a Decidir. Poc després, la direcciódel PSC va manifestar la seva intencióde participar en aquesta primera reuniód’aquest dilluns per raons de “cortesia institucional”.

(El meu comentari) Voldria recordar que el PSC estàd’acord amb el dret a dels ciutadans i ciutadanes catalans a decidir el seu futur, a través d’una consulta pactada amb l’Estat.

Amb posterioritat, els mateixos mitjans s’han fet ressòd’expressions anònimes de certs sectors del nostre partit que es mostren favorables a la participaciódel PSC en aquest ‘Pacte per al Dret a Decidir’. Per aquest motiu he decidit manifestar-te amb tot el respecte i tambéde forma oberta i franca una posicióque, segons el meu parer, coincideix amb el sentiment de gran part dels socialistes catalans i d’una majoria dels votants i simpatitzants del nostre partit.

És el teu de parer i molt respectable, però segons el meu, hi ha una àmplia coincidència amb d’altres militants i votants que estan d’acord a donar suport al dret a decidir.

Per començar, Artur Mas és un dirigent que ha emprès una desesperada fugida cap enlloc després del seu sorollós fracàs com a gestor i com a polític. Veient com els ciutadans li retiraven la seva confiança, qualsevol dirigent responsable hauria rectificat i s’hauria esforçat per crear vies de diàleg dins de la societat catalana i entre Catalunya i la resta d’Espanya. Molt al contrari, aclaparat pels estralls de la seva mala gestiói pels escàndols de corrupcióque arriben als màxims dirigents del seu partit i que han arribat a provocar l’embargament de la seva seu, incapaçfins i tot de tirar endavant uns pressupostos a l’altura del mes de maig, Mas ha accelerat el seu projecte de ruptura unilateral. Un projecte del qual només es poden derivar afliccions i problemes que vindran a unir-se als que ja suporten molts catalans.

En aquestes condicions, a molts ens costa entendre fins i tot el sentit que pugui tenir la presència dels socialistes en la reuniód’aquest dilluns. He llegit que la nostra assistència es justifica per raons de cortesia institucional. És una actitud molt generosa envers algúque trepitja diàriament les seves obligacions com a President de tots els catalans a l’utilitzar quantiosos recursos de la Generalitat per propagar a l’exterior el seu projecte independentista aixícom les seves ofenses a la resta dels espanyols.

Les ofenses, com a mínim, podríem estar d’acord que van al 50% per cada cantó. No crec que faci falta fer-ne la llista. En qualsevol cas estarem d’acord en que cal  aprofitar els recursos  -avui escassos- de la millor manera possible.

I és molt generós dispensar consideraciópolítica a un dirigent que actua d’esquena a una legalitat que ell mateix va votar.

Peròsi a molts ens resulta ja complex entendre la presència socialista en la reunióde demà, el que resultaria del tot incomprensible seria la participaciósocialista en la constituciódel ‘Pacte Nacional’ pel Dret a Decidir tal com reclama cert sector.

¿Quin hauria de ser el paper dels socialistes catalans en una reunióque només persegueix el projecte de la ruptura unilateral amb Espanya? Els promotors de la trobada ja han decidit pels catalans. De fet, ja han declarat sobiràel Parlament catalài han creat el Consell Assessor per a la TransicióNacional. I no es cansen de repetir que els problemes de Catalunya només tindran solucióen el marc de la independència, fora del marc de convivència actual i d’esquena al que estableixen les lleis catalanes, espanyoles i europees que ells mateixos van votar.

En aquesta trobada hi coincideixen forces el posicionament de les quals és “independència com sigui i ja”, d’altres que volen i creuen que cal anar parlant amb el govern de l’estat per fer possible la celebracióde la consulta i poder assolir una independència pactada i uns tercers, on hi trobaríem una part important del PSC, que coincideixen amb els últims per una consulta pactada, però donant suport a un projecte federal per Espanya.

La visió d’Artur Mas sostéque els problemes dels desnonaments, dels dependents, dels treballadors, dels malalts, dels estudiants catalans desapareixeran quan es desentenguin dels estudiants, dels malalts, dels treballadors, dels dependents i dels desnonats de la resta d’Espanya. El projecte d’Artur Mas és molt simple: enfrontar els aturats catalans amb els aturats andalusos, gallecs, extremenys. Enfrontar els treballadors i les classes mitjanes catalanes amb els treballadors i les classes mitjanes de la resta d’Espanya.

No puc imaginar un projecte més reaccionari ni més oposat als principis i els valors del socialisme. Si una cosa portem com a socialistes en el nostre ADN són la llibertat, la igualtat, la justícia i la solidaritat per sobre del nostre lloc de procedència. Si una cosa hem demostrat com a socialistes catalans en l’últim terçde segle és que som capaços d’aconseguir avanços per a Catalunya quan la situem en sintonia i a l’avantguarda de la resta d’Espanya.

De nou aquí sobre “enfrontar els aturats catalans amb els aturats andalusos, gallecs, extremenys. Enfrontar els treballadors i les classes mitjanes catalanes amb els treballadors i les classes mitjanes de la resta d’Espanya…”, crec que també tens una visió més que esbiaixada de la realitat, doncs des d’Espanya no han faltat veus que s’hi han aplicat de debò a fer-ho. Només participant en la conversa i des de la fortalesa de tots, podrem treballar per la llibertat, la igualtat, la justícia i la solidaritat de tots.

El mateix dia que Artur Mas convocava la seva cimera per al dret a decidir feia públic l’atorgament de la Creu de Sant Jordi a un gran evasor fiscal, aixòsí, català. Molts pensem que es tracta d’alguna cosa més que una casualitat. Artur Mas és un dirigent que en poc temps temps ha acreditat dues coses: una acusada incompetència com a gestor i una enorme indiferència envers els catalans que pateixen els estralls de la crisi; aturats, afectats per les preferents; víctimes de la seva política sanitària i educativa; exclosos socials.

En els seus tres anys d’accidentat govern només ha demostrat una cosa: la voluntat d’utilitzar el dolor dels catalans per intentar llançar-lo contra els seus conciutadans de la resta d’Espanya. I ho ha fet avivant el conflicte; enfrontant identitats i esquinçant biografies; negant el pluralisme de la societat catalana i fingint una unanimitat nacionalista que només existeix en els seus discursos.

És cert que vivim temps agitats i confusos. Precisament per aixòmolts pensem que el paper dels socialistes ha de consistir a aportar claredat i reduir la confusió.

No podem estar al costat d’Artur Mas. Ni tan sols de costat. Els socialistes hem d’estar davant d’Artur Mas i al costat dels treballadors i les classes mitjanes catalanes, de tots els catalans que anhelen una convivència en el pluralisme, de tots els que pateixen els estralls d’una crisi que no han provocat. I al costat tambédels treballadors i les classes mitjanes de tot Espanya per erigir una alternativa social i institucional.

És vital que Catalunya disposi duna esquerra prou forta, amb capacitat de govern, a laltura dels anhels sobirans de Catalunya i a laltura del greu repte econòmic i social que tenim plantejat. Sí, a laltura de tots dos, perquè la causa nacional i la causa social són, per a lesquerra, una mateixa causa. No hi ha l’una sense laltra. La nacióés la gent i, sense cohesió social, la nacióes desfà. De la mateixa manera, el progrés humà només es pot assolir des de la majoria democràtica del poble i no hi ha majoria progressista possible que no comporti alhora un veritable projecte nacional.

Som el partit de milers i milers de catalans de tota procedència que desitgen conviure en una Catalunya diversa dins d’una Espanya plural. Som el partit que reclama per a Catalunya i la seva cultura comprensiói respecte per les mateixes raons que reclama per als altres respecte i comprensió. Som el partit que propugna una reforma federal d’Espanya i no la seva ruptura.

Lexistència duna esquerra catalana prou forta,  ha de ser un factor decisiu per una accióunitària de Catalunya, del tot imprescindible en les interlocucions que Catalunya ha demprendre per a la seva ubicació entre els pobles d’Espanya, dEuropa i del món. Sense una esquerra catalana potent, només hi haurà subordinació dins dun espai únic i un pensament únic de centre-dreta, segurament contrapuntat -en una aliança de fons contra lesquerra- per una dreta espanyolista polaritzada en sentit invers i interessada a trencar la unitat civil del nostre poble.

Per això, en nom de tants i tants catalans que contemplen amb preocupacióla deriva d’Artur Mas i els seus aliats sobiranistes et sol·licito, amb el màxim respecte, que no tinguis en compte les pressions dels que, des de dins o des de fora del partit, busquen incorporar el socialisme a una operaciótotalment oposada als nostres principis i a la nostra trajectòria. I et sol·licito que, en aquesta mateixa línia, el PSC es desvinculi obertament i rotundament de qualsevol iniciativa de ruptura amb Espanya i en concret de l’anomenat “Pacte Nacional per al Dret a Decidir”.

Amb afecte,

Carme Chacón

—————————–

El grup impulsor del Manifest “Una esquerra catalana forta i majoritària”/Fòrum Cívic (del que en sóc  membre) hem publicat una Carta Oberta a Carme Chacón que us recomano que us llegiu.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *