Algunes observacions sobre el 15M

He estat aquesta setmana de viatge amb una delegació de la Comissió de Cultura del Parlament Europeu, visitant les dues capitals culturals europees d’aquest any 2011: Turku a Finlàndia i Tallin a la veïna Estònia. Es tracta d’una visita que es fa de manera periòdica cada any a les capitals culturals amb l’objectiu de veure els progressos i les iniciatives que cada una d’elles ha posat en marxa i la participació dels ciutadans. És una informació important de cara a les avaluacions que la comissió de Cultura ha de fer a l’hora de valorar els criteris, els fons, els mecanismes a utilitzar, etc..

Però no és de les capitals culturals del que volia parlar. Com diu l’encapçalament d’aquest escrit, voldria fer alguns comentaris sobre els moviments dels auto denominats 15M, encara que seguit des de lluny.

He pogut anar seguint pels diaris, per Internet, aquestes concentracions que des de la Puerta del Sol de Madrid, s’han anat escampant per tot Espanya i àdhuc per algunes ciutats europees, com Amsterdam, Brussel·les o Londres.

Llegeixo amb atenció el que els diaris publiquen entrecostella, sobre els desitjos, les preocupacions, els per què de tot plegat -que diria Monzó.

“Democràcia real ja!” És amb aquest eslògan amb el que es presenten.

Diuen: “No somos apolíticos, somos apartidistas”. La veritat és que el sistema de partits del qual disposem ha quedat totalment obsolet. No és la primera vegada que els propis dirigents de partits afirmem que tenim uns partits pensats pel segle XIX i que ja no serveixen pel segle XXI. No només estem d’acord sinó que alguns i algunes estem preparant canvis en les seves estructures per tal de donar resposta a les exigències i necessitats d’un segle XXI globalitzat.

Amb una proposta tan ampla i tan poc concreta i intentant donar resposta a les múltiples preguntes que se’ls fan, han esbossat algunes idees que deixen entreveure per on podríem començar a treballar:

  • derogació de la reforma laboral i de pensions
  • tancament de les centrals nuclears
  • supressió del Fons Monetari Internacional
  • reforma de la llei electoral
  • expulsió dels imputats a les candidatures
  • iniciativa legislativa popular sobre participació ciutadana a la política

És evident que en un moviment com aquest és difícil estructurar una proposta política coherent en el se conjunt. Però crec que en cada una d’aquestes idees es pot establir un diàleg sobre els pros i els contra de la seva possible posada en marxa i crec que no seríem pocs els que amb responsabilitats polítiques estaríem disposats de molt bon grat parlar-ne.

En aquest sentit, el PSC ha començat a esbossar un primer esborrany del que ha de ser la ponència marc del proper congrés extraordinari del partit que ha de celebrar-se la propera tardor i concretament en l’apartat sobre Europa -del qual he fet una primera aportació -, es plantegen algunes preguntes que penso vénen molt a tomb amb el que l’M15 planteja. Preguntes com?

“Què és exactament el que trobem injustificable del capitalisme financer?

  • Què trobem instintivament dolent en el nostre funcionament actual i què sembla que podem fer -o que pot fer la política- per millorar-lo?
  • Què ens sembla injust?
  • Per què no actuem com a societat quan veiem mantenir una pressió sense límits dels més poderosos en detriment de la resta?
  •  Què hem perdut?

Sobre aquestes qüestions i sobre les que es cregui convenient estem disposats a parlar. Crec que els 15M han obert un camí que els que considerem la política com a part fonamental de la vida de la ciutadania no podem desaprofitar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada