Al Parlament Europeu amb el President Napolitano

“L’hora de la veritat”

Aquesta setmana, a la sessió plenària a Estrasburg, hem tingut la magnífica oportunitat d’acollir al PE el president de la República italiana, Giorgio Napolitano.

S’ha aprofitat la visita del President Napolitano  a la cambra europea per commemorar el 30è aniversari  del primer text sobre una Constitució Europea que el febrer de 1984 va presentar Altiero Spinelli, l’autor del Manifesto de Ventotene redactat l’any 1941 en aquesta illa italiana. Un text precursor del federalisme europeu.

Escoltant el president Napolitano he tingut la grata sensació que estava escoltant paraules noves, idees noves sobre Europa. Però la realitat és que ni les paraules eren noves, ni les idees. Què era doncs el que ha despertat el meu interès -i no només el meu-? El coneixement i la convicció profunds del que s’estava explicant.

El president Napolitano ha descrit les pròximes eleccions europees com “L’hora de la veritat”. L’hora de fer ja, el que els ciutadans esperen: construir el futur amb l’esperança que les coses aniran millor per ells. Un rellançament del creixement i de l’ocupació, sobretot per als joves.

Ha recordat que el PE ha contribuït a establir  moltes mesures de cara a reforçar la zona euro, però si el creixement és dèbil i sense objectius específics per crear ocupació, no donarem la resposta adequada.

Un rellançament de l’economia ha de comptar amb recursos propis específics de la UE així com amb recursos nacionals. Sobre el deute ha demanat estar més atents a la sostenibilitat, donant més flexibilitat, en relació sobretot als temps i terminis per l’amortització.

Ens ha recordat la necessitat de reformar els sistemes de formació invertint més en I+D+i per disposar del personal qualificat de cara a guanyar en un creixement sostingut. La relació entre Europa i altres zones del món per guanyar competitivitat, així ho exigeix.

Demana un canvi profund en la manera de ser i de funcionar de la UE perquè les decisions preses s’han demostrat dubitatives i lentes tot i els esforços per a corregir-ho.

En la defensa total i absoluta de l’euro, demana que en aquest segon decenni de la vida de la moneda única es corregeixin els errors del primer: li han faltat objectius essencials, anacronies en aspectes que no podien seguir en la sobirania nacional i una major integració, en la mesura que el mètode ha estat poc comunitarista. La governança compartida ha de portar a una unió econòmica i monetària en el marc de la Unió.

També ha afegit que cal més legitimitat democràtica en el procés de decisió de la UE, però que no n’hi ha prou en garantir la qualitat democràtica, sinó que es necessita més desenvolupament i aprofundiment polític.

La construcció europea té fonaments tan profunds que s’ha creat una compenetració, una interrelació complexa entre institucions, ciutadans, que res no la pot trencar. Només cal veure i analitzar el que ja s’ha construït en menys de mig segle: en economia, valors, drets,…

Alhora, ha titllat de propaganda buida dels que volen liquidar el que s’ha fet. “Com poden parlar de la fi del somni europeu?”

Posa de relleu la necessitat de conjurar el declivi del nostre continent. Europa s’ha convertit en quelcom més petit pel que fa al seu pes demogràfic i cal unir les seves forces com única manera per poder fer la seva aportació al desenvolupament global. Es tracta de viure en el flux de la globalització, reivindicant la nostra identitat històrica de comunitat de dret i una economia social de mercat.

Napolitano ha demanat també una major cohesió política i un lideratge més convençut en l’àmbit europeu. Recorda que fa 30 anys Altiero Spinelli presentava el seu projecte de tractat de la UE i que la seva idea federal d’Europa no tenia res a veure amb els espantalls d’un super-estat centralitzat, com alguns tenen interès a presentar-lo.

Remarca la necessitat de lliurar batalles polítiques contra el nacionalisme egoista i el conservadorisme anacrònic de les classes polítiques nacionals. Manquen dirigents i saviesa del declivi que amenaça Europa. En definitiva, falta visió de futur.

Ens demana què entenem per una política europea. Mentre la política sigui essent nacional, no anirem per bon camí. Un espai públic europeu i partits polítics europeus són imprescindibles. De què parlem, si no vivim veritablement a escala europea?

I tot això ho deia un home de 89 anys.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *