A voltes amb el Corredor Mediterrani

L’anunci del Ministeri de Foment espanyol sobre l’acord d’infraestructures assolit aquesta setmana a Brussel·les ha tornat a generar confusió i desconfiances entorn a la prioritat que té el Corredor Mediterrani pel govern espanyol.

La barreja de terminologies i projectes i la manca d’explicacions entenedores sobre els diferents paquets europeus d’infraestructures en marxa requereix que en fem una clarificació.

El que el Ministeri de Foment ha signat a Brussel·les aquesta setmana és un instrument de gestió i coordinació de la infraestructura de transport ferroviari de mercaderies ja existent als diferents països vinculats per l’acord: Espanya, França, Itàlia, Eslovènia i Hongria.  L’objectiu és facilitar el pas de mercaderies a través de les fronteres per les infraestructures que ja han estat construïdes a tal efecte.

Aquest tràmit s’engloba en l’estratègia europea per la liberalització del transport ferroviari de mercaderies, iniciada al 1999 i, més concretament, aplica un Reglament de 2010 (913/2010) que s’ha de completar al novembre d’enguany.

Dit això, cal distingir l’acord signat aquesta setmana i l’anomenada “Xarxa Transeuropea de Transport” (TEN-T) que marca nous projectes prioritaris en matèria d’infraestructures a la UE i que implica decisions sobre el traçat i sobre el seu finançament, en el marc de les perspectives financeres de la Unió. Aquest és el paquet on trobem el famós Corredor Mediterrani. La Comissió Europea el va presentar a l’octubre de 2011 i, hores d’ara, es troba en tràmit parlamentari. La Comissió de Transports del Parlament Europeu (TRAN) el va votar al desembre de l’any passat i s’espera que arribi al ple passat l’estiu.

Per tant, estem parlant de projectes diferents. El primer – el que s’ha signat ara a Brussel·les  – afecta infraestructures ferroviàries de mercaderies que ja existeixen i té objectius de gestió. El segon – l’estratègia de la “Xarxa Transeuropea de Transport” -, es vincula a la planificació de noves infraestructures mixtes (per mercaderies i per passatgers) i a l’assignació de fons europeus pel seu finançament.

Perquè s’ha generat confusió, aleshores? Principalment per dos motius.

D’una banda, perquè el govern espanyol, aprofitant l’avinentesa, ha fet esment en aquesta nota de premsa del Corredor Mediterrani per tal de reiterar el seu compromís perquè els corredors de la TEN-T tirin endavant.

D’altra banda, perquè el traçat de les infraestructures ferroviàries de l’acord coincideixen, en bona mesura, amb el del Corredor Mediterrani. Cal recordar, que el traçat del Corredor Mediterrani inclou dos ramals, tal i com va proposar la Comissió Europea i tal i com es va ratificar, posteriorment, a la Comissió TRAN del Parlament Europeu. Un primer ramal passa per la costa, des de Sevilla, passant per València, Tarragona, Barcelona i sortint cap a França per Perpinyà . L’altre ramal, passa pel centre de la Península des d’Algecires, passant per Madrid, Saragossa i Tarragona, on s’uneix a l’altre ramal.  De fet, se li diu “Corredor Mediterrani” perquè els seus punts d’inici i sortida són pel Mediterrani.

Per tant, estem on estàvem: l’objectiu d’obtenir finançament europeu pel ple desenvolupament del Corredor Mediterrani està més viu que mai i treballarem perquè sigui una realitat.

Cal demanar major claredat i transparència per no generar confusió sobre el que es fa i sobre quines són les prioritats però també cal evitar la difusió d’informacions inexactes l’objectiu de les quals no és, precisament, l’assoliment reeixit del Corredor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada