A trompicons cap al 27-S

Porto -com imagino la majoria de ciutadans d’aquest país-, dies i hores llegint, escoltant, intentant entendre quina és la manera d’anar al 27-S amb les millors condicions per poder portar a terme un referèndum sobre la independència, que segons les enquestes és l’opció que aglutina quasi un 80% de la ciutadania. Bona part dels que defensem la celebració d’un referèndum recolzaríem una llista independentista pel que ja es coneix com «independentisme funcional», perquè estem convençuts que si no hi ha una ampla majoria que recolzi la independència el govern de l’estat no només no farà cap pas cap a la celebració d’un referèndum, sinó que probablement, Catalunya sigui encara més penalitzada.

Amb tota la prudència i modèstia em permeto apuntar el que em sembla que podria donar més garanties per portar a bon port els reptes plantejats.

Algunes obvietats.

– Es tracta d’unes eleccions autonòmiques que alguns volen que siguin plebiscitàries.
– Quan es va a unes eleccions, s’està a l’albir de la voluntat de la majoria dels ciutadans i no està escrit enlloc que els resultats afavoreixin a uns o altres.
– La base de la democràcia és l’elecció entre diferents propostes.
– Des del punt de vista de l’eix territorial, podríem fer una divisió entre les tres principals tendències: els independentistes, els del dret a decidir i els contraris a la independència.
– Des del punt de vista social, podríem establir la divisió clàssica de tres tendències: l’esquerra, la dreta i el centre.

Si anem a aquestes eleccions amb aquest escenari de fons, els ciutadans hauríem de tenir l’oportunitat de poder elegir entre forces el programa de les quals donés resposta als reptes territorials i als socials.

Dit això, aquelles forces que coincideixin en l’eix territorial i social si volen, poden fer la seva llista de confluència, això ja és qüestió de cadascuna d’elles.

Fora bo que representants de les organitzacions civils que han tingut un paper rellevant en els debats plantejats formessin part d’aquestes llistes.

En els darrers dies ha tornat la qüestió d’una llista única i possibles opcions d’una llista única sense polítics.

Una llista sense polítics voldria dir que tindríem una cambra parlamentària representant de la ciutadania, sense polítics de l’ala independentista però en el govern hi hauria una majoria de polítics no elegits pels ciutadans. No em sembla una bona opció en favor de la democràcia.

Com que el motiu de l’avançament d’aquestes eleccions és la impossibilitat de fer un referèndum acordat amb l’estat espanyol, és important que les llistes que estan a favor de la celebració d’aquest referèndum, portin un primer punt en el seu programa electoral que expressi clarament que en cas d’obtenir un suport majoritari -cal dir quina seria la majoria i si de vots o d’escons- se sentiran recolzats per tirar endavant un camí cap a la celebració d’aquest referèndum basat en un full de ruta clar i avalat per totes aquestes forces polítiques.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *