A les nacions sense estat els queda molt camí per fer al Parlament Europeu

Avui, l’Intergrup de llengües minoritàries del Parlament Europeu ens hem reunit amb Jonathan Hill, cap de gabinet de la Comissària de Cultura, Educació, Multilingüisme i Joventut, Androula Vassiliou.

A dues preguntes que he plantejat a Hill, he de dir que com en els acudits, he obtingut una resposta bona i una de dolenta.

Començaré per la bona.

En els pròxims dos mesos, la Comissió europea presentarà una proposta per tal que la UE pugui protegir els ciutadans en tots els seus Drets Fonamentals, siguin competència de la UE o dels Estats Membres. Un 75% de la població europea així ho demana. Si aquesta iniciativa tira endavant -i sembla que aquesta és la decisió de la Comissió Europea- representarà una gran ampliació de les competències de la UE pel que fa l’estat de dret de la Unió.

Ara la resposta dolenta.

Es tracta de la meva pregunta sobre la possible aplicació del criteri del nombre de ciutadans en l’ús d’una llengua, demés del de llengua estatal pel que fa al Parlament Europeu. Hill ha assenyalat que tot i que creu que el sistema no reflecteix adequadament la diversitat i els drets lingüístics de tots els ciutadans europeus per igual, la UE està basada en els Estats nació i veu molt difícil, de moment, que això es pugui canviar.

Sens dubte, als nous representants de les nacions sense estat com Catalunya, al Parlament Europeu els queda molta feina per fer en aquesta direcció. Cal insistir que la solució, si es vol evitar la creació de nous estats, passa precisament perquè aquestes nacions amb identitats i cultures fortament arrelades siguin reconegudes d’alguna manera a la UE. I el reconeixement de la llengua seria un bon començament.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *